La Revolució Francesa, tema 2 dossier socials

La Revolució Francesa, tema 2 dossier socials

    1. Cerca informació sobre les etapes de la Revolució francesa. En fas un esquema dels punts més importants.

  2. Cerca informació sobre l'imperi napoleònic. Quins eren els objectius del Congrés de Viena? Quines mesures es varen prendre per aconseguir-los?

El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó de I

Oficialment, el terme es refereix al període comprès entre 1804 i 1814, des del final del Consolat fins a la Restauració de la monarquia borbònica, encara que posteriorment va viure un epíleg conegut com el període dels Cent Dies, de l'1 de Març de 1815  a l'abdicació final de Napoleó, el 22 de juny de1815. Evidentment, es tracta d'un període de la història de França molt marcat per diferents guerres 3. Fes un esquema de les revolucions als diferents països, amb dates corresponents i el seu resultat.

REVOLUCIÓ ALEMANYA: consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.

REVOLUCIÓ D'ARGENTINA:

Es va autodenominar la dictadura cívic-militar que va enderrocar el president constitucional Arturo Illia mitjançant un cop d'Estat el 28 de juny de 1966. La «Revolució Argentina» no es va presentar a si mateixa «provisional» com en tots els cops anteriors, sinó que va pretendre establir-se com un nou sistema dictatorial de tipus permanent després associat al concepte d'Estat burocràtic autoritari (EBA).

REVOLUCIÓ DE XILE:

va ser una guerrilla d'extrema esquerra xilena fundada en 1965. Sota el suport de Cuba, tenia per objecte instal·lar mitjançant una revolució un estat marxista a Xile. Es va distingir pel seu actuar directe i paramilitar des de 1967 i la seva posterior resistència al Règim Militar. En el seu zenit en 1973, va comptar amb 10.000 membres.

REVOLUCIÓ DE XINA:La Revolució comunista xinesa o Revolució de 1949 va ser la culminació dels objectius del Partit Comunista Xinès d'arribar al poder per primera vegada des de la seva fundació d'any 1921 i la victòria de la segona part de la Guerra civil xinesa. En els mitjans de comunicació oficials, aquest període és conegut com la Guerra de l'alliberament

REVOLUCIÓ EGÍPCIA:

a revolució egípcia de 2011, també anomenada Revolució del 25 de gener, van ser un seguit de manifestacions al carrer, protestes i actes de desobediència civil que van començar el 25 de gener del 2011 i que es van difondre per tot el país. Les manifestacions i els disturbis van ser duts a terme per diversos grups socials i s'inspiraren principalment en la Revolució del Gessamí de Tunísia. Les manifestacions i revoltes van ser originades com a forma de protesta contra l'excés de brutalitat policíaca, les lleis d'emergència de l'estat, les altes taxes d'atur, el desig d'augmentar el salari mínim, la manca d'habitatges i aliments, la inflació, la corrupció, la mancada de llibertat d'opinió, les pobres condicions de vida, factors estructurals demogràfics. L'objectiu dels protestants, la dimissió del president Hosni Mubarak, amb més de 30 anys que és al poder, es va assolir en divuit dies.

REVOLUCIÓ D'ESPANYA:

La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937. Es basa en l'anarcosindicalisme, l'autogestió i el col·lectivisme, sense apartar-se mai, si més no formalment, de la lleialtat a la República. En molts territoris de l'estat espanyol, els colpistes no es van poder fer amb el control en un primer moment, en ser derrotats pel moviment obrer, que ja tenia consignes d'iniciar la revolució social.

REVOLUCIÓ FILIPINA:La Revolució filipina va ser un conflicte armat entre el govern colonial espanyol i els insurrectes filipins del Katipunan, fundat per Andrés Bonifacio, que si bé va acabar amb el domini espanyol sobre l'arxipèlag, va servir com a inici de la Guerra Filipí-Nord-americana.
índex

REVOLUCIÓ FRANCESA:La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

REVOLUCIÓ DE MAIG DE1811:L'anomenada Revolució de Maig de 1811 va ser la incruenta acció cívic-militar que va tenir lloc a Asunción, Paraguai, els dies 14 i 15 de maig de 1811 per la qual es van incorporar al governador espanyol Bernardo de Velasco 2 consocis, el doctor José Gaspar Rodríguez de França i Juan Valeriano de Zeballos. El principal objectiu d'aquesta mesura va ser assegurar l'autonomia sobirana de la província del Paraguai enfront de tot poder estranger i convocar ràpidament a un congrés que havia de determinar una nova forma del govern.

4. Quina era la situació d'Itàlia i d'Alemanya al començament del segle XIX?

Els territoris que configurarien els Estats d’Itàlia i Alemanya vers el 1870 constitueixen un exemple del que podem anomenar com nacions multi estatals. És a dir, eren territoris poblats per un conjunt d’individus que, especialment gràcies a la propagació del romanticisme, compartien el sentiment de pertinència a una mateixa unitat cultural i lingüística i amb un passat, unes tradicions i uns costums que els particularitzaven, però que tenien el territori nacional fragmentat en diversos Estats.

 5. Explica com es va desenvolupar el procés d'unificació d'Itàlia. Quin territori el va liderar?

En el procés d’unificació italià s’oposarien dos projectes nacionalistes. Un era de caràcter monàrquic i liberal, estava dirigit per Cavour, primer ministre del Piemont, i comptava amb el suport de la burgesia. Així definia C. Balbo el projecte conservador italià a l’obra Les esperances d’Itàlia, tot defensant la supremacia del Piemont en el procés unificador:

6. Quin era l'obstacle principal per a la unificació d'Alemanya? Explica com es va fer.

El principal artífex de la unificació alemanya (1864-1871) fou el prussià Bismarck, el "canceller de ferro", que va comptar amb el suport de la monarquia, de la noblesa terratinent (junkers) i de l'alta burgesia industrial. A través de tres guerres successives, contra Dinamarca (1864), Àustria (1866) i França (1870), Bismarck aconseguirà la unió de tots els estats alemanys i es proclamarà el Segon Imperi (II Reich) alemany (1871).

7. Quins trets comuns representen la unificació d'Itàlia i d'Alemanya?

la cultura, la llengua, el territori, la història..

8. Quins problemes persistien a la darreria del segle XIX a l'Imperi Austríac i a l'Imperi Turc?

Els problemes successius amb les potències occidentals, desitjoses de controlar els territoris desmembrats de l’Imperi Turc i d’influir-hi, i el suport de les nacions balcàniques independents als moviments nacionalistes dels territoris que encara romanien sota domini otomà van provocar un sentiment de desfeta nacional i van generar un sentiment fortament nacionalista i alhora reformista: els Joves Turcs.

9. Quins eren els objectius de la lluita política a l'Europa Occidental en aquella mateixa època?